divendres, 13 d’octubre de 2017

Novetats Edebé

Benvinguts Perduts! Avui us porto un post molt especial amb la col·laboració de l'editorial Edebé: les novetats de llibres juvenils d'aquesta nova temporada de tardor. Començem?

Dragon Boy

Aquesta és la història d'en Max. De fet, és molt més que això, és el diari d'en Max. Un diari que et sorprendrà i et farà riure, però amb el que, a més a més, descobriràs què és el coratge.

També pots posar-te una capa i jugar a tenir superpoders. Però jo sé quins són els veritables superpoders: l’amistat, la intel•ligència, la imaginació, la diversitat. Vosaltres sou superpoders!
Si t'ha agradat Wonder sense dubte has de fer-te amb Dragon Boy. (Lectura recomanada a partir de 10 anys).


La playa de los cristales

Una novel·la de Pedro Ramos on ens parla de la història de Juana, una noia de 16 anys que s'escapa d'un campament d'estiu per a buscar el seu germà petit, que ha desaparegut. Gràcies a l'ajuda del monitor i dels seus amics, Juana descobrirà que l'amistat és la millor ajuda per superar els problemes.

Un llibre que destaca amb la profunda psicologia els personatges i la seva orginial banda sonora suggerida al principi de l'obra.



Erik Vogler
El secreto de Albert Zimmer


Erik Vogler és maniàtic, ultraordenado, archipuntual, hiperescrupuloso i no surt de casa si no va vestit a joc.
Una volta de rosca a la literatura paranormal combinada amb el gènere negre.
Que ens portarà en la seva septima entrega?

Verdad


Absolt del càrrec d'assassinat, del que va ser injustament acusat els 14 anys d'edat, i un cop provada la seva innocència, l'ara jove Eric surt del Correccional de Menors després de quatre anys d'internament. No obstant això, la reinserció en una societat carregada de prejudicis resultarà una realitat encara més dura: no tornar a caure en la delinqüència quan l'entorn sembla entestat en això, continuar els estudis, trobar una feina, allunyar del seu barri ... Xenia el va ajudar a superar unes barreres que creia infranquejables, però ... serà l'amor una força suficient per superar les dificultats ara?

La segona entrega del best seller Mentira de Care Santos.



Hermanas, perros, frikis y otros especímenes


La perfecta Ángela és suplantada a Dublín per la seva imperfecta germana Marina, especialista en embolics. Marina es veu embolicada en un absurd malentès amb Patrick, el nuvi irlandès de la seva germana, amb els gossos de Mrs. Higgins, amb els seus hostes sicilians i amb una llunàtica família d'activistes animalistes. Per si fos poc, un friki desesperat es creua contínuament en el seu camí trasbalsant tots els seus plans. 
Ressenya pròximament al blog.

divendres, 29 de setembre de 2017

Ressenya "Rarita y adorable"

Benvinguts perduts! Avui us porto la ressenya del llibre Rarita y adorable de Sarra Manning. Una obra juvenil contemporània submergida en el món dels blogs, les xarxes socials i el romanç entre joves. 

Als 17 anys Jeane Smith té mig milió de seguidors a Twitter i ocupa un lloc en la llista del diari The Guardian de les trenta persones més influents menors de trenta anys. Però encara que té centenars d'amics virtuals, Jeane és l'estrany del col·legi. Per contra, Michael Lee és el noi més popular. Així que quan Michael parla amb Jeane per primera vegada per explicar-li que les seves respectives parelles els estan enganyant és com si parlés amb un extraterrestre. 

Sarra Manning
Be, Rarita y adorable es un llibre per decepcionar-s'hi. Després de llegir grans ressenyes sobre aquesta novel·la vaig deixar en rere el rebuig que em provocava de primeres i vaig decidir llegir-ho amb l'esperança de trobar-me un llibre juvenil contemporani perfecte per les vacances d'estiu. Sense voler em vaig endinsar en una espiral d'enuig, decepció i molta ràbia. 
Jeane, la protagonista, fa impossible poder connectar amb ella degut al el seu caràcter narcisista, fanfarró, manipulador i el seu hembrisme amagat sota un falç pretext feminista. Jeane ens deixa frases com aquestes al llarg de l'obra "El mundo sería mil veces mejor si todos se pareciesen un poco más a mí". Les idees de Jaeane, una "rarita" , que proclama al món que esta be ser diferent mentre ataca a tot aquell qui sigui diferent a ella. 
Deixant de banda els personatges poc treballats trobem la falta de concordança en l'argument i la inexistència de tema argumental. Tot això es troba envoltat de fets inversemblants i massa allunyats de la realitat amb un romanç pèssim i un missatge de rerefons encara pitjor. 


Sense dubte, amb tot el respecte del món, no recomano gens aquesta novel·la, doncs ni el llenguatge, ni els personatges ni l'argument són dignes de ser llegits. 

divendres, 22 de setembre de 2017

Ressenya En la Piel

Benvinguts perduts! Aquesta setmana us porto la ressenya de En la Piel de Nekane Monge, una novel·la d'autopublicació que barreja el thriler amb la ciència-ficció. 

Hauria d'estar mort però segueixo aquí, recorrent el llarg camí que em portarà fins a ella, l'únic ésser viu que m'estima malgrat la meva gran secret, tot i que tothom desitja la meva mort.

És per ella pel que he sobreviscut a tot: per crear un futur en llibertat.


Al principi de l'obra se'ns presenta a Jenna, una noia de 18 anys sota un context obscur, doncs es troba refugiada al fred carrer d'hivern. Per altra banda tenim a Itamar, un noi de 24 anys "Fort i misteriós però protector" que ens recorda el personatge masculí de Crepuscle: Edward Cullen. En repetides vegades podem trobar descripcions de Itamar com: "Para ser tan delgado tiene la fuerza de un oso" o "... su torso fibrado y esvelto...". Entre aquests dos personatges l'instalove juga un paper fonamental des del començament de la novel·la i per tant, la sensació de velocitat es fa present. Jenna es descrita com un personatge dèbil, indefens i amb poca personalitat. 
En general una novel·la que es deixa llegir per la trama intrigant allunyada del romanç però gens destacable com a obra recomanada. Els clitchés continus que es poden trobar en l'obra dificulten el gaudiment de la lectura. 

Has llegit En la piel? Fes-me saber la teva opinió en els comentaris!

Ens llegim!

divendres, 1 de setembre de 2017

Harry Potter Tag

Benvingut perduts. Aquesta setmana i com a celebració de la tornada a Hogwarts us porto un post molt especial carregat de frikisme del bo: El tag de Harry Potter.

1- Quin es el teu llibre favorit?
Tot i que els vaig gaudir tots em decanto per Harry Potter i el misteri del príncep.

2-Quin es la teva pel·lícula favorita?
Sense dubte Harry Potter i el calze de foc. Les proves li donen un toc diferent a la línia que segueixen les pel·lícules i visualment atrau molt.

3-Llibre que menys t'agradi.
Difícil pregunta...Impossible. Cap llibre m'ha desafeccionat.

4-Pel·lícula que menys t'agradi.
Es possible que la tercera, però haig de justificar-me dient que es una de les que més he vist.

5- Quines parts et van fer plorar?
(ATENCIÓ SPOILERS) Molts moments emotius transcorren en l'últim llibre, però sense dubte la mort d'en Severus Snape és una de les poques que em fa plorar a llàgrima viva.

6- Crepuscle o Harry Potter?
Diferents temàtiques amb diferents fils argumentals. Gens comparables l'una amb l'altre però si tingues que escollir fàcilment escolliria Harry Potter. (Always).

7- Personatge favorit?
Severus Snape. Un personatge tremend amb un gran cor i un passat gens difícil. Un cop s'esbrina els esdeveniments de la seva infància es difícil poder veure a en James com un heroi. 

8- Quin seria el teu patronus?
Segons el test oficial de Pottermore el meu patronus es un cigne blanc.

9- Si poguessis escollir: Vareta, pedra o capa?
Possiblement la capa. Ni necessito una vareta que em doni més poder ni una pedra que realment no ressuscita als mort.

10- En quina casa estaries?
Ravenclaw. Tot i que en tots els tests sempre vacil·lava entre Gryffindor i Ravenclaw finalment Pottermore em va seleccionar en la casa de Luna Loovegood i Cho Chang.

11- Quin es la teva matèria favorita?
Sempre m'ha atret Defensa contra les arts Obscures i tot i que Snape no hagués sigut seleccionat per impartir aquesta assignatura (tot una llàstima) Lupin és un excel·lent professor de la matèria. 


12- Si poguessis, quin encanteri faries servir a la vida real?
Accio es un encanteri bastant útil que faria servir moltíssim en la meva vida quotidiana. Encara que si l'aparició fos un encanteri em decantaria per aquesta amb els ulls tancats. 

13- Quina seria la teva posició en Quidditch?
Cercadora. Tot i que també gaudiria com a colpejadora.

divendres, 16 de juny de 2017

Entrevista Ángel Burgas

Avui tenim el plaer de presentar-vos una entrevista a l'escriptor de noveles com L'anticlub, Noel et busca, L'ocupant o El club de la cistella: Ángel Burgas.

 Bon dia Àngel, ens congratula poder comptar amb tu. 
1. Quan vas començar a escriure?

 Vaig començar a escriure de ben jovenet. Era una nano molt creatiu (pintava, escrivia, feia teatre...). Llegia molt, i vaig voler crear els meus propis textos després de tantes lectures. A l’època de l’institut, jo escrivia contes i relats (gairebé mai poesia o diari), amb argument, capítols i personatges fent accions. Vaig deixar d’escriure durant la meva etapa universitària. Vaig reprendre l’escriptura de ficció durant els dos anys que vaig viure a Berlín, i ja no ho vaig deixar més. Vaig publicar per primer cop l’any 1999, un recull de relats per adults que es va titular Show (editorial Proa 1999) 
2. Que va ser el que et va atreure de la literatura?

 M’encantava llegir des de ben petit. El meu pare tenia una biblioteca completíssima i actual, i gràcies als llibres de la biblioteca se’m va enfortir el plaer per la lectura. Arriba un moment en el lector que valora no només la història que s’explica sinó també com s’explica (les figures literàries, els punts de vista, l’estructura del relat). Això és el que m’atreia: el món inabastable no només de l’argument sinó també de la forma. No només el què sinó també el com. Cada descobriment d’una nou autor (d’una nova veu) per a mi era meravellós. Com m’ho explicava García Márquez, o Vázquez Moltalbán, o Maria Àngels Anglada. La manera de crear històries i personatges dels grans mestres és el que em fascinava. També hi afegiria la meva passió pel cinema.
 3. Que solies llegir de petit?

 No sóc conscient d’haver llegit massa literatura infantil o juvenil. Potser el que ens feien llegir a l’escola (recordo Pedrolo) i les novel·les que estaven de moda als 70, especialment “Los cinco”, la sèrie d’Enid Blyton. Però gràcies a la influència del meu pare i la seva biblioteca, de seguida vaig descobrir autors per a totes les edats, que dic jo. Considero que la literatura juvenil és aquella que pot llegir tothom, també un jove. Però no cal que vagi destinada exclusivament a un jove. M’agradaven els clàssics (Verne, sobretot), i després va venir García Márquez. 

4. Com va ser la teva primera experiència com a escriptor?
 No sé si et refereixes a haver publicat per primera vegada. Com que ja ho explicaré a la pregunta següent, només dir que vaig tenir ganes de ser escriptor i publicar quan vaig sentir la necessitat que algú llegís allò que escrivia. Durant anys vaig escriure per a mi. Perquè m’agradava, per aprendre’n... però jo era l’únic destinatari d’aquelles pàgines. Un dia tot va canviar: vaig necessitar que algú (van ser un grup d’amics en una trobada que vam fer) escoltés i opinés sobre la meva creació literària. A partir d’aquell moment em vaig sentir escriptor.

 5. Com va ser la teva experiència editorial?( Explica’ns una mica els passos que vas seguir)
 La opció va ser presentar-me a un premi literari. Vaig triar un que es deia “Víctor Català de narracions”, i que ara es diu “mercè Rodoreda de contes i narracions”. No vaig guanyar, però vaig
quedar finalista. Aleshores l’editorial es va interessar per saber qui era jo (ningú no coneixia el meu no, és clar) i em van citar. Vaig parlar amb l’editor de Proa, l’editorial que convocava el premi. Li havia agradat l’obra i pensava en la possibilitat de publicar-la. Va passar ben bé una any abans que em diguessin que sí (entremig hi va haver un canvi d’editor) i finalment la van publicar. Dins del mateix grup editorial (Enciclopèdia catalana) hi havia una editorial de juvenil. Quan van saber que jo era profe, em van proposar d’escriure també per a joves.
 6. Com va ser el seu tracte?

 L’editor d’aleshores era Oriol Izquierdo (que després va ser president de la Institució de les Lleteres Catalanes). Vam comentar els contes que havia presentat al Premi i, tot i no saber com funcionava tot, em va semblar engrescat a publicar-los. Però ell va marxar i va entrar Isidor Cònsul. Va ser el meu primer editor. Jo m’esperava una relació més propera, però l’Isidor era una mica distant. Li van agradar molt els contes i em va buscar un presentador de luxe per a la roda de premsa de Show, l’Antoni Marí.

 7. Explica’ns una anècdota curiosa 
La Galera em va encarregar l’any 2007 una adaptació de “El doctor Jekyll i mister Hide”, de RL Stevenson per la seva col·lecció de clàssics universals. Stevenson és un autor del S XIX. El llibre el va il·lustrar Tha. El dia de la presentació a l’FNAC, abans de començar l’acte, se’ns va acostar una noia que va dir que era estudiant de periodisme a la UB i que feia una treball sobre el món del llibre. Ens va preguntar qui de nosaltres era el senyor Stevenson, que li volia fer una entrevista....

 8. Que creus sobre l’índex de lectura en España?
 Espanya no és un país de grans lectors, n’estic convençut. La lectura, entesa com a oci, té molta competència, especialment pel públic jove. Les grans editorials en són conscients i inverteixen en promocionar obres de lectura fàcil i que puguin arribar a lectors no massa preparats. D’aquí, penso jo, la gran repercussió de bestsellers. Parlant del joves, penso que l’escola i l’institut són centres fonamentals a l’hora de crear o consolidar nous lectors, i els professors i mestres són els mediadors ideals per generar-ne entre els alumnes. Un bon llibre farà un lector nou; un bon llibre aconseguirà que el lector entengui que n’hi deu haver d’altres de tan bons i que li poden proporcionar un plaer, el de la lectura, tan íntim i personal, i per això en buscarà més i no deixarà de ser lector. Un mal llibre, o un llibre mal introduït al nou lector, és sempre una porta que es tanca. Els llibres han de ser portes obertes, per això paga la pena una elecció raonada i conscient de la lectura prescriptiva a l’aula.

 9. Que faries per millorar-lo? 
El que he dit a l’apartat anterior: impulsar les bones lectures escolars per a generar lectors. Això em sembla fonamental. Costa fer un lector adult. Penso que és millor generar un lector des de ben petit. Provocar l’hàbit de la lectura com a plaer insubstituïble, com una activitat que enriqueix i que dóna una visió del món. Aprenem llegint, a més a més de passar-ho bé. Si no ho fem, ens perdem una part importantíssima per entendre el nostre món (els nostres veïns, les nostres ciutats, les nostres situacions quotidianes)


 10. Finalment, que creus sobre l’Ebook i el llibre convencional?
 Penso que costarà implantar l’ebook més del que es pensaven. Però també sé que, un cop l’ebook hagi arribat a les mans de tothom, serà imparable. Ara mateix, ens agrada sentir el tacte d’un llibre de paper, si més no a les generacions nascudes abans del boom de la informàtica. Ara és diferent. Vosaltres ja heu nascut amb la tecnologia punta, que és eficient, segura i pràctica. Esteu acostumats a relacionar-vos sempre amb una pantalla, un teclat o unes icones. La vostra generació serà de les primeres que en edat adulta imposaran, definitivament, l’ebook com a eina lectora. No em sembla malament, però ens acostumarem segur.

 Moltes gràcies per el teu temps i col·laboració.

divendres, 19 de maig de 2017

Book tag d'Eurovisió

Hola a tots! Aquesta setmana us porto un Book-tag (original) molt especial dedicat al festival de la cançó d'Eurovisió celebrat aquest passat dissabte. 



Any 2010. Alemania, Lena: Satellite.
-Llibre o saga que tingui males crítiques però que a tu t'agradi.
Lleial de Veronica Roth.

Any 2011. Azerbaiyán, Ell y Nikki: Running scared.
-Llibre o saga que amb la que vas passar por.
El libre "Pell freda" d' Albert Sánchez Piñol . Una novela inquietant que sense dubte captará la teva atenció fins al final. 

Any 2012. Suecia, Loreen: Euphoria.
-Millor llibre que hagis llegit
El millor llibre juvenil que he llegit fins l'actualitat es: " Una llama entre cenizas" de Sabaah Tahir tot i que Orgull i prejudici de Jane Austen està al cim dels meus favorits. 

Any 2013. Dinamarca, Emmelie de Forest: Only teardrops.
-Llibre o saga que més t'hagi fet plorar. 
Harry Potter i les Reliques de la mort. No puc dir molt  doncs faria spoiler. En canvi puc dir Always... 

Any 2014. Austria, Conchita Wust: Rise like a Phoenix.
-Saga que cada llibre fos millor que l'anterior.
La saga Els Jocs de la Fam.

Any 2015. Suecia, Mans Zermerlöw: Heroes.
-Personatge que ha de lluitar contra els seus propis dimonis.
Clarissa Fray de Caçadors d'ombres

Any 2016. Ucrania, Jamala 1944.
- Llibre o saga basada en fets reals que t'hagi emocionat.
Eleonor y park de Rainbow Rowell. Tot i que l'historia en si no ho es, els fets que es tracten en ella son reals. 

Any 2017. Portugal. Salvador Sobral: Amair pelos dois.
- Historia de amor que no acabés com tu volies.
Alice y Peter de Lazos de sangre de l'autora Amanda Hocking.

No oblidis deixar la teva opinió en el comentaris d'aquí sota!
ens llegim 

divendres, 7 d’abril de 2017

Novetats Fanbooks

Benvinguts perduts entre paraules! Avui, primera setmana d'Abril, us porto un especial que tindrà continuitat en tots els posts d'aquest mes amb el motiu de Sant Jordi! Aquest primer divendres us porto unes novetats molt interessants portades per l'editorial Fanbooks per a aquells que volgueu idees per a regalar aquest Sant Jordi

Estimada Ijeawele: Manifest feminista en quinze consells
de Chimamanda Ngozi Adichie

Aquest llibre reprodueix una carta que Chimamanda Ngozi Adichie, una gran veu en la lluita per la igualtat dels gèneres, va escriure a la Ijeawele, una amiga d'infantesa, després que aquesta li demanés consell per educar la seva filla com a feminista. Chimamanda elabora en quinze punts un veritable manifest que va més enllà del cas personal de la Ijeawele, i que ens recorda a tots, homes i dones, joves i adults, africans o no africans, la gran responsabilitat que tenim per aconseguir, mitjançant l'educació i l'exemple en el dia a dia, que les nenes i els nens del futur visquin en llibertat en una societat veritablement igualitària.


Quan em puguis veure
de Laura Gallego

ALGÚ S'AMAGA MOLT A PROP TEU
Estranys successos sense explicació. Què està passant?
A què ens enfrontem? Qui o què és i quines intencions té?
Té alguna cosa a veure amb el cas del «noi del terrat»?
Una força desconeguda? Una llum en la foscor?
Descobreix què hi ha darrere!





Doble mortal

de Salvador Macip i Elisenda Roca Palet

Una novel·la trepidant, de lectura molt àgil, plena de misteri i amb components romàntics de Salvador Macip i Elisenda Roca.
En Max i la Julieta hauran de trobar el seu germà i amic desaparegut i descobrir el misteri que hi ha darrere
de la seva desaparició. 
Una carrera a contrarellotge plena de traïcions, suplantacions de personalitat i plans d’assassinat.



El dia que vaig marxar

de Carles Porta

El Lolo és un adolescent que viu a Lleida i porta en aparença una vida normal: va a l’institut, és atractiu, té amics. Però sota la superfície s’amaga una realitat dolorosa: abandonat pels seus pares, que el van enviar a viure amb el seu germanastre, se sent enganyat per la vida, té episodis depressius i freqüenta amistats poc recomanables, tot per sentir-se part d’un grup. Mentre busca desesperadament el seu lloc a la vida, un malentès el portarà a prendre una decisió irreversible.




Remember. Un amor inoblidable

de Ashley Royer

Després de la mort de la seva nòvia en un tràgic accident, el Levi ha deixat de parlar. Res no aconsegueix treure’l de la seva profunda depressió, res no li sembla que mereixi la pena. Només es comunica amb els altres escrivint missatges al seu mòbil.
Però la vida segueix el seu curs i un dia coneix la Delilah, una noia que li recorda tant la seva antiga nòvia que li resulta dolorós fi ns i tot mirar-la… Potser amb ella sí que mereixeria la pena parlar.
Levi i Delilah s’apropen, s’allunyen, s’atrauen i es rebutgen en una relació intensa i contradictòria.
És possible tornar a enamorar-se quan el record encara t’estreny el cor?


Les marques de la mort
de Veronica Roth

Cyra és la germana d’un brutal tirà que governa el poble de Shotet. Tot i que no aprova els mètodes del seu germà, acaba donant suport al seu poder. Akos procedeix de la pacífi ca nació de Thuvhe i és capturat juntament amb el seu germà pels soldats de Shotet. Akos ha de salvar el seu germà a tota costa i encara que l’enemistat entre ell i Cyra sembli insuperable, tots dos hauran de decidir si es destrueixen l’un a l’altre o si s’ajuden per poder sobreviure i canviar l’equilibri de poder de la galàxia.



Tercer sense ascensor

de Lara A. Serodio

Barcelona. Una nit. Dues cites. Tres possibles companys de pis. Quatre amigues... I una de les finals de lliga més disputades de la història del futbol. Cites impossibles entre seguidors de clubs rivals, trobades surrealistes, decisions extremes, festes que surten de mare i tot un seguit de confidències via mòbil, mentre nous inquilins van i vénen a la recerca del tercer sense ascensor.






Si vols llegir el primer capítol de cada llibre els pots trobar aquí
Has llegit algun llibre d'aquests? Tens pensat llegir cap? Fes-m'ho saber als comentaris!
Ens llegim!