Entrevista David Cirici

Bona tarda David, primer de tot donar-te les gràcies per voler participar en aquests quatre marcs que configuren el nostre blog. Si estàs llest per les preguntes comencem!

Bona tarda i una salutació ben cordial a tothom!

En que et vas inspirar per crear el món de Zona Prohibida?
Zona Prohibida torna a visitar un món que ja em vaig inventar ara fa trenta anys, amb una novel·la, l’Esquelet de la balena, centrada en la història de dues escoles automàtiques aïllades en un paisatge de muntanya, on viuen un grup de nois i noies supervivents d’algun cataclisme que no s’acaba d’explicar. Zona Prohibida no és la continuació d’aquesta novel·la, que ha tingut més de cinquanta edicions i ja és un clàssic de la literatura per a joves... Però sí és una nova història basada en aquell món.
Al principi d'aquesta obra les protagonistes viuen en els entorns d'un societat freda regida per la tecnologia. Quin es el teu punt de vista d'aquestes noves tecnologies? Creus que podria ser en una futura realitat?
Els hologrames, segur. Bé, no sé si en direm així, però la tecnologia de la imatge en 3D, i sense pantalla, ja és gairebé a tocar.
Be, com alguns sabreu L'esquelet de la balena reflexa la base del que serà en un futur Zona Prohibida. Explica'ns que et va portar a escriure una continuació.
De fet, quan vaig escriure l’Esquelet ja preveia una continuació. Però mai no em decidia. Han hagut de passar molts anys. De cop vaig sentir la necessitat de tornar-hi. Potser perquè he tornat a l’ensenyament, he tornat a tenir alumnes, i he volgut escriure una història que els interessés. Però en aquest temps les coses han canviat, i Zona Prohibida és molt més dinàmica, violenta i inquietant que la primera de la sèrie
Has guanyat premis com Edebé de literatura infantil i juvenil, Ramon Montaner, la Crítica Serra d'Or, l'IBBY entre altres. Que signifiquen per a tu tots aquests premis? Quin dels que encara no tens desitges més?
M’acaben de concedir el Sant Jordi de novel·la. No puc demanar res més! Però, sincerament: el millor premi és sempre l’agraïment dels lectors. Un lector que et saluda i et diu que li ha agradat molt un llibre meu. Que l’ha emocionat. Això sí que és un premi.
Obres dramàtiques, llibres infantils i juvenils, guionista de grans projectes, professor, publicitat, novel·les... Si tinguessis que escollir entre totes aquestes professions( que no són poques) amb quina et quedaries, quina t'omple més?
No hauria fet tantes coses si m’hagués pogut guanyar la vida escrivint. Però aquest país és així. Som un país petit. Una llengua minoritària. Per sort, comencem a obrir-nos camí a Europa. Ens tradueixen. Anem millorant, però els escriptors ens hem d’espavilar a fer tota mena de feines, això, sí, relacionades amb l’escriptura, la imaginació, les històries...
Qui hagués dit que David Cirici va estar present en la nostra infància? Explica'ns una mica la teva experiència en obres com Bet i Bup o les tres bessones.
Ui, ni aquests llibres ni la sèrie tenen, per a mi, gaire importància. A les tres bessones vaig contribuir a definir com seria la sèrie. Que tingués cançons, i tot això. Però n’he escrit molts pocs episodis.


Diries que el teu pare ha sigut una influencia en la teva vida professional?

Tots dos: pare i mare. Però suposo que al meu pare li dec aquesta tendència a interessar-me per tota mena de coses, que m’ha portat a fer projectes molt diversos en l’àmbit de la comunicació i de la cultura: com ell, he fet campanyes publicitàries, campanyes polítiques, guions, articles i llibres de creació... Ell, a més, va ser un crític d’art extraordinari, i també es va dedicar a la política... La política també m’interessa, però em sembla que ja he fet tard.
Quin gènere que encara no hagis tractat t'agradaria provar?
El tastaré: algun dia escriuré una obra de teatre. Sempre hi penso. Però necessito una idea que m’hi arrossegui.
En que estàs treballant ara mateix?
En una nova novel·la per a adults. Bé, per a tothom. Perquè aquestes classificacions per edats mai no m’han fet cap gràcia. La història d’una relació de parella entre els anys trenta i els anys seixanta... Trenta anys de trobades i separacions, i molta història de Barcelona al fons...
Arribant ja al final d'aquesta interessant entrevista, quin consell donaries als joves com jo que ens volem iniciar en el món de l'escriptura?
Que llegiu bona literatura. Que afineu l’idioma, perquè és la nostra matèria primera. Que observeu com estan fets els llibres que us agraden. Com estan muntades les novel·les. Com funcionen els personatges. Com passa el temps. Com són els diàlegs. I que mireu d’imitar els escriptors que us agraden. Després, haureu de buscar el vostre estil, la vostra manera d’explicar el món. Però el més important és que observeu. Mireu com és la gent. Els problemes que té. Els conflictes dels humans. Les nostres penes. Les nostres alegries. Els escriptors han de saber com és la gent. La literatura no està feta d’arguments més o menys interessants. Està feta d’emocions! De manera que us hem d’emocionar. Heu de veure com plou i com nena. Us heu d’enamorar. Us heu de barallar. Heu de perdre trens. Heu de passar por. Heu de travessar un bosc de nit. Heu de pujar muntanyes. Heu de viatjar. Heu de veure desgràcies. Heu de viure alegries. Aleshores tindreu coses per dir!

Moltes gràcies pel teu temps i paciència.

A vosaltres per llegir-me!

Comentaris

Entrades populars